ANOTHER WORLD IS POSSIBLE
5 Pel·lícules
Els canvis socials que han afectat el país en els darrers anys, i la conscienciació pels canvis globals han estat reflectits pel nou talent espanyol amb una variada paleta d' estils i tècniques, des de l' animació al documental participatiu, passant per la producció en cooperativa. Tota una radiografia de l'estat actual del planeta i els seus diversos conflictes amb una mirada plena d'esperança.
La inestable i espinosa història del s.XX a A España va provocar que el cinema social no fos un gènere pròpiament, però sí un exercici de metàfores i denúncies encobertes durant destacats períodes creatius. En un país en què les crisis s'enllacen les unes amb les altres, i en què l'ascensor social de la transició va ser un miratge, els creadors del s.XXI han estat sensibles a aquesta situació. Alentits per la revolta del 15M, per les petites grans lluites veïnals, així com els ecos de moviments globals com la conscienciació pel canvi climàtic, o l'apoderament de la dona, els directors i les directores contemporanis han pres consciència en un país, aquesta vegada sí, part de l'escenari dels grans canvis del planeta. I així s'ha reflectit en pantalla, en multiplicitat d'estils i voluntats, adaptant-se al crit proferit.
La memòria històrica, les desigualtats socials, les emergències que assolen el món o la major visibilitat de les desigualtats de gènere han estat tractat amb tal diversitat de llenguatges com la varietat de sensibilitats i reclams hi ha pendents. Des de la novel·la gràfica feta animació (Josep), les fronteres de la no ficció que es transforma en comunicació col·lectiva amb l'espectador (Tódaslas mulleres...) o un transsumpte d'un 'Black mirror' orwellià rodada en cooperativa que va sorprendre el circuit de festivals (La mà invisible) ens mostren un relat polièdric d'anhels i utopies que mostra no tan sols el què el país podria haver sigut, sinó el que el món desitjaria ser.
La memòria històrica, les desigualtats socials, les emergències que assolen el món o la major visibilitat de les desigualtats de gènere han estat tractat amb tal diversitat de llenguatges com la varietat de sensibilitats i reclams hi ha pendents. Des de la novel·la gràfica feta animació (Josep), les fronteres de la no ficció que es transforma en comunicació col·lectiva amb l'espectador (Tódaslas mulleres...) o un transsumpte d'un 'Black mirror' orwellià rodada en cooperativa que va sorprendre el circuit de festivals (La mà invisible) ens mostren un relat polièdric d'anhels i utopies que mostra no tan sols el què el país podria haver sigut, sinó el que el món desitjaria ser.
