SHAPING LANDSCAPE
5 Pel·lícules
Xavi García Puerto
Quan el paisatge no només és el marc ideal per encabir els teus personatges, sinó un altre personatge en si mateix que dóna a la narrativa una altra dimensió: l'art de la narració es converteix en temps en moviment.
Després de l'aparició de La Tempesta de Giorgione el 1506, la importància del paisatge va créixer, convertint-se en un tema clau a considerar en la història de la pintura, arribant al seu punt àlgid amb el Sturm und Drang alemany i els pintors britànics del segle XIX.
Però aquesta gran popularitat va portar a un ús i abús del tema, i els gustos van canviar amb l'arribada del Novecento (segle XX). L'art nou del segle, la cinematografia, va fer la seva aposta final per la ficció, assignant al paisatge una funció decorativa. Quan la pintura va passar a l'abstracció, semblava que aquest era l'últim clau a la tomba per a un tema que aleshores es considerava kitsch. Tot i que alguns mestres del cinema van intentar situar el paisatge al centre de la discussió, la seva defensa no va ser suficient per a un setè art que va centrar l'atenció en noves tècniques.
Avui dia, amb el gran desenvolupament de diferents mètodes en la realització de pel·lícules, les espectaculars noves tecnologies d'efectes especials i la possibilitat de crear mons des de no res, els cineastes han decidit paradoxalment tornar a un mitjà antic d'expressió: retratar el paisatge no com un fons, sinó com un personatge en si mateix que afegeix els seus valors a la narració.
Xavi García Puerto
